SERVEI D'ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

Els serveis d'atenció domiciliària són un conjunt organitzat de recursos i accions adreçades a les persones que, per raó d'edat, dependència o discapacitat tenen limitada l'autonomia per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària o requereixen atenció permanent i a distància.

Dins d'aquest, podem trobar-hi dos subapartats:

Servei d'Ajuda a Domicili

Conjunt de tasques que es realitzen a la llar de persones o famílies que es troben, per motius físics o socials, en situacions de mancança d'autonomia temporal o permanent per poder realitzar les tasques habituals de la vida quotidiana.

Aquest servei inclou dos tipus d'ajudes:

- Atenció de les necessitats de la llar: Aquest tipus de tasques inclouen la neteja de la llar (excepte les neteges de la llar a fons), fer el llit, fer el menjar (segons dietes establertes) i rentar la roba (tant a mà com amb rentadora), entre d'altres.

- Cura personal: La persona beneficiària rep ajuda per realitzar totes aquelles accions relacionades amb la cura personal, com la higiene, vestir-se i desvertir-se i repassar i cosir la roba d'ús personal, entre d'altres.

Objectius:

  • Desenvolupar tasques d'assistència, de prevenció i d'educació que habilitin per a la vida autònoma.
  • Mantenir la persona al seu domicili, millorant-ne la qualitat de vida.
  • Atendre les persones que no poden mantenir-se autònomament al seu domicili mentre no siguin ateses íntegrament pels serveis socials especialitzats quan així ho requereixin.

Servei de les tecnologies de suport i cura

Més conegut com a servei de telealarma o teleassistència, el servei de tecnologies de suport i cura es presta durant les 24 hores del dia al domicili mateix de les persones beneficiàries que no reben serveis d'atenció residencial.
Consisteix en la instal·lació d'un aparell molt senzill a l'habitatge de la persona usuària, i un braçalet o penjoll que pot portar posat, connectats mitjançant la línia telefònica a una central receptora, amb la qual es pot comunicar en cas d'urgència simplement prement un botó. Com que és un sistema de mans lliures, es pot establir contacte verbal sense necessitat de despenjar el telèfon.
Des de la central receptora, uns/es professionals atenen la consulta i activen, si cal, el recurs més adient a la situació: localitzar els familiars o persones de contacte, desplaçar al domicili de la persona usuària una unitat mòbil, activar altres serveis d'urgència (061, bombers, Guàrdia Urbana...)
 
Aquest servei té dues modalitats:
 
  1. El servei bàsic: la persona usuària avisa quan no està bé
  2. El servei ampliat: la persona usuària ha d'avisar al matí i a la nit; si no ho fa, salta l'alarma.
Objectius:
  • Contribuir a millorar l'autonomia personal
  • Afavorir la permanència de la persona al seu entorn habitual
  • Facilitar la comunicació permanent amb l'exterior
  • Proporcionar l'accés als serveis de la comunitat
  • Evitar o retardar la institucionalització
  • Donar seguretat i suport a la persona usuària i a la família
Diferències entre telealarma i teleassistència:
 
  • Servei de telealarma: és una central domèstica d'alarmes connectada telefònicament amb un centre de control, on treballa personal que disposa de recursos humans i tècnics, que té la capacitat necessària per donar resposta a les diferents incidències i situacions d'emergència que es puguin presentar, i que gestiona immediatament l'atenció a la persona usuària.
  • Servei de teleassistència: consta d'un equip mòbil d'assistència amb coneixements bàsics dels serveis socials i sanitaris, primers auxilis i petits arranjaments domèstics, que es desplaça al domicili de la persona usuària per donar resposta en cas de necessitat.
El servei de les tecnologies de suport i cura forma part d'una línia d'innovació internacional molt més àmplia, anomenada telemedicina. Es tracta d'un sistema per millorar i mantenir la salut que permet fer exploracions mèdiques a distància, a través de l'ús de les telecomunicacions.